Barcelona Cultura

Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes. Els tresors del monestir

Deu anys després de la seva inauguració l'any 2005, l’exposició «El monestir de Pedralbes. Els tresors del monestir» presenta, després d’una extensa i exhaustiva tasca de restauració i conservació, una col·lecció única d’obres d’art, mobiliari i objectes litúrgics i seculars procedents del tresor del monestir, aplegada al llarg dels segles per la comunitat de monges clarisses del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes.

Les donacions eren el dot que aportaven les novícies en entrar al monestir i que deixaven en herència després de la seva mort. El fet que la reina Elisenda visqués en un palau adjacent al monestir, ubicat a l’espai que actualment ocupa la sala de la Reina, va propiciar l’entrada de novícies d’origen nobiliari, que aportaren un ric patrimoni i embelliren diferents estances del recinte amb les seves aportacions a la comunitat.

Ubicada a l’antic dormidor —convertit en un espai expositiu monumental per les obres que s’hi van fer per acollir l’exposició de pintura religiosa de la Col·lecció Thyssen-Bornemisza (1993-2004)—, la nova exposició, que prioritza l'espai per sobre el muntatge expositiu, presenta quatre grans àmbits que agrupen les peces per períodes històrics.  

En el primer àmbit es mostren les primeres peces del monestir, dels segles XIV i XV, des de baixos relleus de temàtica secular fins a escultures de diverses mares de Déu del segle XV, anunciacions, peces d’orfebreria, com ara reliquiaris, o mobiliari d’ús personal.

El segon àmbit acull les peces del segle XVI, de procedència diversa però majoritàriament dels Països Baixos. Destaquen diversos retaules facticis, escultures i pintures d’art flamenc, mobiliari, peces d’orfebreria i una col·lecció de llibres de cor que reflecteix la imposició de la reforma de l’estricta observança.

El tercer àmbit, el barroc, mostra majoritàriament obres dels segles XVII i XVIII de factura modesta però molt representativa del moment, tant pel que fa a l’aspecte religiós com a l’econòmic, tenint en compte la conjuntura del moment. Hi destaca el mobiliari d’ús individual.

El darrer àmbit, que inclou el segle XIX i el començament del segle XX, acull obres que s’emmarquen dins un moment de reivindicació del món medieval lligat a un idealitzat passat gloriós impulsat durant la Renaixença, amb fortes influències historicistes, inspirades sobretot en l’art gòtic. Destaquen diverses peces d’orfebreria, així com obres d’artistes destacats del moment, com ara Tamburini o Joan Llimona.

documents_contingut

documents relacionats