Barcelona Cultura
731
AVÍS

La capella de Sant Miquel resta tancada per motius de restauració i manteniment fins al març del 2018

El Claustre

El claustre és l’element central sobre el qual es vertebra l’espai del monestir. Considerat com el claustre gòtic més gran del món, consta de dues galeries amb vint-i-sis columnes a cada costat fetes de pedra nummulítica —pedra calcària amb restes de fòssils— procedent de Girona, i d’un tercer pis aixecat posteriorment a manera de golfes.

Els capitells que sostenen els arcs ogivals estan decorats amb fulles molt estilitzades i amb els escuts de la casa reial i dels Montcada. El sostre és de fusta i originalment en els llistons podien veure’s les barres reials en vermell i els pans o besants d’or de l’escut dels Montcada, tal com avui es reprodueix a la sala de l’abadia. La fusió dels emblemes heràldics de la casa reial i la família dels Montcada va donar lloc a l’escut que la reina Elisenda va cedir a la comunitat per a la posteritat.

Al voltant del claustre es distribueixen les estances principals del monestir: la sala capitular (del segle XV), l’abadia, la infermeria (del segle XVI), el refetor, el dormidor i les cel·les de dia. Aquestes últimes, que es conserven al voltant del claustre, constitueixen un dels exemples més genuïns i idiosincràtics de l’aplicació de la regla dins del monestir. Les cel·les de dia eren petites estances en què algunes religioses passaven en solitari les hores lliures que els restaven després dels actes comunitaris. La major part estan ornades com a petites capelles, amb retaules, quadres, altars i objectes de culte de diferents estils, des del segle XVI fins al segle XX, per bé que la majoria de les que encara es conserven són d’època moderna.

Al monestir tot s’organitzava al voltant de l’espai central de la clausura; és per això que el claustre esdevenia un lloc de circulació, de meditació personal i de contemplació de la natura com a imatge de la divinitat. Actualment, el claustre acull un projecte de recreació d’un jardí medicinal medieval a partir dels escrits conservats al mateix monestir i dels tractats que recullen el saber medicinal de l’època.