Barcelona Cultura
731
AVÍS

La capella de Sant Miquel resta tancada per motius de restauració i manteniment fins al març del 2018

Plantes, remeis i apotecaris. El jardí medieval del monestir de Pedralbes

L’exposició proposa l’aproximació a una ciència complexa i elaborada que es va desenvolupar al llarg dels segles medievals a partir dels principis bàsics de la medicina grega i romana i les aportacions de la cultura araboislàmica, i que prenia la natura com a punt de partida de la seva acció. Aquest coneixement es va transmetre gràcies a diversos llibres i tractats que van ser contínuament copiats, traduïts a diferents idiomes i comentats durant centúries. A la Barcelona medieval, els metges i apotecaris coneixien molt bé no només les propietats curatives dels diferents productes animals i vegetals, sinó també les composicions medicamentoses adients per a cada malaltia, que es podien adquirir a les apotecaries de la ciutat.

El món cristià medieval va recuperar els coneixements de la ciència mèdica grecoromana gràcies a la cultura araboislàmica, que la va recuperar i perfeccionar. Autors com Galè (c. 130 dC-200 dC) i Dioscòrides Pedani (segle i dC) van passar a ser els referents de tots els tractats mèdics medievals. La medicina galènica es basava en la teoria dels humors, segons la qual tots els éssers vius estan formats per quatre elements bàsics: aire, aigua, terra i foc, sorgits de la combinació de quatre propietats fonamentals formades per parelles contraposades: fred i calor, sequedat i humitat. En l’home, aquests quatre elements s’identificaven amb els quatre humors o substàncies: sang, bilis groga, bilis negra i flegma. Quan aquests humors es desequilibraven, sorgia la malaltia. 

L’exposició «Plantes, remeis i apotecaris» es desenvolupa en tres espais diferents del Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes: l’antiga farmaciola, el claustre i l’antiga infermeria.

El gruix principal de l’exposició es mostra en una part del jardí del claustre. Es tracta de la recreació d’un jardí medicinal medieval que presenta cinquanta-una espècies vegetals amb propietats remeieres, segons el coneixement extret dels tractats del Llibre de simples medicinals de l’abadessa, mística, compositora i naturista alemanya Hildegarda de Bingen (1098-1179) i d’una traducció catalana del Llibre dels medicaments simples del metge andalusí Ibn Wāfid (1007-1067). Representen moltes de les plantes que les religioses devien cultivar o adquirir per elaborar remeis per a les germanes malaltes, tal com recullen els llibres de comptes més antics (segle xiv) que la comunitat conserva en el seu arxiu històric.

 

documents_contingut

documents relacionats