Barcelona Cultura

Petras Albas. El monestir de Pedralbes i els Montcada (1326-1673)

Pedralbes, que prové del llatí petras albas (pedres blanques), va ser el lloc escollit per la reina Elisenda de Montcada per fundar-hi un monestir de monges clarisses. La decisió de triar precisament aquest orde va venir marcada per l’espiritualitat de l’època i per la devoció de la família reial pels ordes mendicants. Quina transcendència va tenir el fet que una reina, filla d’un dels llinatges més importants de Catalunya, decidís fundar un monestir, del qual altres dones de la seva família arribarien a ser abadesses durant els quatre segles següents? Qui eren i d’on venien les dones que decidiren fer-se monges a Pedralbes i com va ser la seva vida dins el clos del monestir?

L’exposició «Petras Albas. El monestir de Pedralbes i els Montcada (1326-1673)», ubicada a l’antiga infermeria del cenobi, pretén respondre a aquestes i altres preguntes relacionades amb el llinatge dels Montcada i la seva estreta relació amb el monestir, a partir de dos eixos explicatius que s’alternen físicament en funció de les característiques dels espais en què s’ubica l’exposició.

El primer il·lustra els orígens de la família dels Montcada per descobrir-nos qui fou Elisenda i per què va voler fundar el monestir. A més, incideix en la seva presència, un cop vídua, en la vida quotidiana de les clarisses, en el llegat que va deixar després de la seva mort i en els moments crítics de la història posterior del cenobi. El segon eix tracta aspectes temàtics específics relacionats amb la vida dins de la comunitat: la seva dedicació religiosa, la seva vida quotidiana i les seves inquietuds culturals, a partir d’una tria de peces, procedents majoritàriament del mateix fons del monestir.

Pedralbes, des dels seus inicis i pràcticament fins al segle xvii, en què va entrar en una certa decadència, va esdevenir un centre de poder per a les dones que hi residiren. El llinatge dels Montcada, l’origen del qual es remunta a principis del segle XI, va exercir una gran influència en els òrgans de poder de la comunitat, des de la fundació del cenobi fins gairebé al segle XVII.