Barcelona Cultura

Títol

Patrimoni en temps de guerra. El Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes

El Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes és un testimoni espiritual i material de les religioses que hi han habitat des de 1327 i que l’han portat a formar part de la història col·lectiva de la ciutat de Barcelona.

En el període de temps que va transcórrer des de l’any 1931 fins al 1941, el monestir va destacar dins la història contemporània del país. L’any 1931 va ser declarat monument historicoartístic nacional, juntament amb altres béns patrimonials de la ciutat de Barcelona. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939), el monestir va ser confiscat per la Generalitat de Catalunya i el recinte conventual va passar a tenir diferents usos: es va convertir en dipòsit d’obres d’art, principalment del Govern de l’Estat; la Generalitat hi va voler instal·lar el Museu d’Art Gòtic de Catalunya, i posteriorment, l’any 1938, va esdevenir seu de l’Arxiu Històric General de Catalunya. Malgrat el caos i el desordre del moment, aquest centre va ser un referent de la cultura i una mostra per a l’estudi i la custòdia del patrimoni artístic i documental del país.

La comunitat religiosa del monestir va patir intensament aquest període de convulsió, que, entre altres coses, va comportar la seva disgregació i l’obligà a emprendre el camí de l’exili. L’immoble va quedar, així, desvinculat de tota dedicació religiosa.

La significació de l’entorn del monestir com un lloc estratègic, apartat del centre de Barcelona, va propiciar que la zona es convertís en un indret segur, tant per al patrimoni cultural com per a les persones i les institucions, protegit per les bateries antiaèries de Sant Pere Màrtir i de la Font del Lleó.

L’exposició «Patrimoni en temps de guerra. El Reial Monestir de Santa Maria de Pedralbes» ha abordat el paper que va tenir el recinte monàstic en el període 1931-1941, en el context principalment de la història de Catalunya, des de la proclamació de la Segona República espanyola fins al retorn a Pedralbes de la vida de clausura un cop acabada la Guerra Civil. Estructurada en quatre àmbits expositius (refetor, sala capitular, cel·la de Santes Creus i dormidor), més un espai destinat a l’audiovisual introductori, l’exposició presenta un nexe documental comú. Atès que els àmbits funcionen de manera independent, però, cadascun d’ells podria visitar-se com una exposició diferent.

L'exposició es va poder veure fins el 8 de desembre del 2014